La RDC ara vol fer de les seves dades geològiques una eina de sobirania. Kinshasa està accelerant la cartografia del seu territori i la digitalització dels seus arxius per tal d'establir una base de dades geològica nacional, que s'espera que estigui plenament operativa a finals del 2026.
Les dades recollides haurien de permetre a l'Estat comprendre millor el seu subsòl i, sobretot, mantenir-ne el control. La informació geològica bàsica hauria de ser d'accés lliure, mentre que certes dades considerades sensibles podrien ser de pagament.
Per a Kinshasa, l'objectiu és garantir que la informació sobre els recursos minerals del país ja no s'escapi del control estatal. Aquestes dades també es podrien utilitzar per orientar millor les inversions i enfortir la posició del govern en les negociacions amb les empreses mineres.
Per tant, el Servei Geològic Nacional considera la informació produïda en el marc d'aquests programes com un actiu estratègic de l'Estat congolès.
Aquesta nova política, però, obre un debat sobre l'accés a les dades. Alguns actors del sector miner creuen que una major obertura podria promoure la recerca, la competència i l'arribada de nous inversors.
No obstant això, Kinshasa es manté ferma en la seva elecció; el coneixement del subsòl s'està convertint en un component integral de la sobirania minera congolesa.
Yolande Bazié
Més informació sobre Africa News
Subscriu-te per rebre les últimes publicacions al teu correu electrònic.
